Sender
El tren em dugué fins a Lübeck, Thomas Mann fins a Abraham, i aquest a entendre les regles del comerç mundial.
Més tard vingueren les caravanes de Terah, la travessa del mediterrani, i la mar de la Xina, però no parlaré de la viuda Ching.
Al saler d’Uyuni vaig acabar un llibre, després de veure com Apu Qullana Awki creava l’univers, i a la terrassa de casa, els pardals recollien les llavors que els vaig preparar.
Curiositat errant, com un caminant que entra en un bosc i agafa un sender, després un altre, després un altre.
No sé quina estrella em guia, potser soc una abella, de llibre en llibre.
O una alenada d’aire. Un sospir.
Path
The train took me to Lübeck,
Thomas Mann to Abraham,
and he to an understanding of the rules of world trade.
Later came the caravans of Terah,
the crossing of the Mediterranean,
and the China Sea,
but I will not speak of Ching Shih.
On the Salar de Uyuni I finished a book,
after watching Apu Qullana Awki create the universe,
while on my terrace, sparrows gathered the seeds I had left for them.
Wandering curiosity,
like a traveler entering a forest and taking one path,
then another,
then another.
I do not know which star guides me,
perhaps I am a bee,
from book to book.
Or a breath of air.
A sigh.